I com hi he arribat, jo, a aquesta història?

És gairebé un joc de nens.

La meva àvia feia el pa a casa. No era pas una afició. En aquella època, als forns s’hi anava tot just a això, a coure el pa. Cadascú se’l feia a casa seva. Les veïnes es passaven un trosset de massa de cuita en cuita i els pans es coien per tota una setmana. El gust i la textura passats uns dies eren excelents.

Jo no he viscut aquest món, i l’àvia en parlava poc. Però cada cop que feia unes rosquilles, me’n donava una mica, de la massa. Jo hi jugava per tota la casa, fins que aquella massa flonja i aromàtica quedava ben negra i bruta. M’ho passava molt bé.

Un dia que jo ja era gran, i l’àvia ja començava a estar malalta, i li vaig preguntar per les seves receptes. Sobretot em va anar explicant les que feia més sovint: pa de pessic, rosquilles, xurros i les estupendes “tortas de navidad”. I quan vàrem arribar al pa, no se’n recordava. O sigui que va anar a parlar amb un forner del poble, amic seu. Encara recordo quan em va arribar la seva carta amb la recepta: 40 kilos de farina, 2 k de sal…

Vaig començar a buscar receptes per la meva banda, però el més essencial m’ho havia ensenyat. Com pastar una massa, com buscar la textura adequada. I sobretot com treballar-la amb carinyo.

Que jugueu força!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s